Lluitar amb dignitat, Seiryoku Zenio Jita Kyoei

El judo a més de contribuir al desenvolupament personal,  també pot contribuir, i molt, a la millora del comportament de l’individu en tots els aspectes de la seva vida;  intel·lectual, moral i la interacció social.

En aquest article  introduiré com interpretar i utilitzar el principi del Judo: Seiryoku Zenyo Jita Kyoei (màxima eficacia i  prosperitat a través de l’ajuda mutua).

La lluita és  una lluita digna quan tothom  té sempre present quin és el millor objectiu pel conjunt, quan s’utilitza tota l’energia física i mental per tal d´ assolir aquest objectiu i quan tothom es conscient de que el  seu propi equilibri i harmonia també és útil per a la societat.
Lluitar amb dignitat (lluitant dignament) significa que cadascú  actuant al seu màxim nivell, (el màxim nivell a través del perfeccionament  personal) aporta la màxima perfecció també a la societat.
Al Japó es coneix el principi de Seiryoku Zenyo Jita Kyoei (màxima eficàcia en l’ús de l’energia per al benestar comú) i si es viu segons aquest principi aleshores s’està actuant constantment i de forma conscient per desenvolupar totes les habilitats individuals, i amb l’orientació, la virtut, la força de voluntat, el coratge i el compromís (tolerància) per aconseguir el bé comú.

Jita Kyoei (benestar comú) es pot interpretar com el principi d’equilibri de la societat. Seiryoku Zenyo és el com (com s´utilitza l´energia).

Lluitant amb dignitat


L’ús més eficaç de la pròpia energia mental i física es pot aplicar a  tots els aspectes de la vida. Per tant, cadascú ha de trobar la manera d’aplicar ho a tots els aspectes de la seva propia vida.

Des del punt de vista intel·lectual, en totes les nostres lluites, s’hauria de determinar primer quin és l’objectiu a assolir; amb la atenció necessaria, l’observació, les forces a considerar, la capacitat d’avaluació i la creativitat que es poden aplicar seguint  aquests principis. Si no hi ha un objectiu clar, no es pot aplicar el principi.

Des del punt de vista moral, abans de la lluita, s’hauria de determinar mentalment el que està bé i el que està malament. Però només el coneixement del bé i del mal no és suficient. Preparar se per voler fer el bé i no voler fer el mal forma part del desenvolupament moral. La voluntat i els hàbits per actuar bé s´han de treballar i s´han de desenvolupar contínuament també aplicant els principis. L’entrenament de bons hàbits (rituals) enforteix l’acció correcta. Les millors intencions per rebutjar el mal poden fracassar quan no s’acostuma a actuar així.

A nivell social, en un grup és suficient amb només una persona amb intencions egoistes per generar  conflictes i dificultar l’aplicació del principi . Per tant, s’ha d’evitar l’egoisme i s’ha d’actuar basant-se en l’ajuda mútua i les mútues concessions. D’aquesta manera es crea harmonia i s’eviten o resolen els conflictes d’una manera natural. Aconseguir una societat equilibrada es el resultat al que es pot aspirar mitjançant la practica d´aquest principi.

L’aplicació del principi Seiryoku Zenyo Jita Kyoei també és possible a les interaccions socials. La fúria, la ràbia i l’odi malmeten energia, a més de provocar decepcions, greuges i disputes. Per tant, no són estats d’ànim d’acord amb el principi. El principi pot ser fonamental per resoldre tot tipus de qüestions, sobretot morals. L’energia de la fúria i la ira es poden canalitzar  millor per tractar de veure el que és correcte i no desviar se del camí.

Liderar-se cada dia segons el principi converteix l’individu i la societat en una unitat harmònica. Per tant, exigeix-te molt i sigues generós amb els altres.

Willem Visser , 8ê dan judo IJF

Executive coach, Strategic Adviser, International Lecturer

“A través dels principis Seiryoku Zenyo i Jita Kyoei, la societat pot  desenvolupar-se i millorar d’una forma harmònica i natural. I com a membres de la societat  podrem aconseguir els nostres anhels. “.

Jigoro Kano, fundador del Judo

Amb agraïment  a tots els meus mestres, especialistes, companys i especialment a tots els judokes a qui he tingut la oportunitat de ensenyar i entrenar.

Fonts i professionals que m´han inspirat:

Van der Horst, Cobben, Abe, Saitoh, Yamashita, Uemura, Sugawara, Murata, Hosokawa, Komata, Takahashi, Nakamura, Kasuga, Kawashima, Kariya, Brousse, Besson, Rougé, Ruska, Geesink, de Cree, Barta, Vachun, Viser, Lascau, McConnell, Snijders, Sins, Hoogendijk, Boersma, Odinot, van Dijk, Klok and many others.

Llibres: Mind over Muscle compiled by prof. Naoki Murata; Jigoro Kano and the Kodokan, an innovative response to modernisation;

Traducció: Ferran Agúndez

Article a La Vanguardia: Judo Management

Artícle de Xavier Ferràs a La Vanguardia 08/03/2020

Un combat de judo és com una parti­da d’escacs a hipervelocitat. Però ni tenim tota la informació al terreny de joc ni disposem de torns per pensar. Ferran Agúndez, mestre de judo i di­rectiu experimentat, ho explica al seu extraordinari llibre Judo management. Els moviments de mercat es fan de manera ràpida i fluida, amb una mena d’intuïció estratègica que supera la planificació clàssica. Com un judoka, l’empresa manté estable el seu centre de gravetat (el core business). Però es mou constantment a la recerca d’espais favorables, explorant proactivament i ràpidament noves oportunitats.

Management científic i Jigoro Kano

Tiempos modernos Chaplin

Segona entrevista al programa Aula Economia i Empresa de Capital Radio. En aquesta segona entrega revisem les vinculacions entre el management científic a partir de les teories de Frederic Taylor, i un dels principis del Judo definits per Jigoro Kano, el fundador del Judo, Seiryoku Zenio: la utilització de l´energia vital amb la màxima eficiència.

Entrevista a Ferran Agúndez – Judo Management

Aquesta es la primera entrevista a Capital Radio 101,7 FM per al programa Aula d´economia i empresa dirigit pel professor Jordi Franch. En set entregues repassarem les sorprenents analogies entre dues disciplines molt influents i practicades per milions de persones: el Management i el Judo. En aquesta primera entrega ens remuntem als orígens de les dues disciplines i a les seves escoles de referencia, la Harvard Business School i el Kodokan. També parlem de la similitud entre el mètode del cas i el randori de judo.