El judo a més de contribuir al desenvolupament personal, també pot contribuir, i molt, a la millora del comportament de l’individu en tots els aspectes de la seva vida; intel·lectual, moral i la interacció social.
En aquest article introduiré com interpretar i utilitzar el principi del Judo: Seiryoku Zenyo Jita Kyoei (màxima eficacia i prosperitat a través de l’ajuda mutua).
La lluita és una lluita digna quan tothom té sempre present quin és el millor objectiu pel conjunt, quan s’utilitza tota l’energia física i mental per tal d´ assolir aquest objectiu i quan tothom es conscient de que el seu propi equilibri i harmonia també és útil per a la societat.
Lluitar amb dignitat (lluitant dignament) significa que cadascú actuant al seu màxim nivell, (el màxim nivell a través del perfeccionament personal) aporta la màxima perfecció també a la societat.
Al Japó es coneix el principi de Seiryoku Zenyo Jita Kyoei (màxima eficàcia en l’ús de l’energia per al benestar comú) i si es viu segons aquest principi aleshores s’està actuant constantment i de forma conscient per desenvolupar totes les habilitats individuals, i amb l’orientació, la virtut, la força de voluntat, el coratge i el compromís (tolerància) per aconseguir el bé comú.
Jita Kyoei (benestar comú) es pot interpretar com el principi d’equilibri de la societat. Seiryoku Zenyo és el com (com s´utilitza l´energia).
Lluitant amb dignitat
L’ús més eficaç de la pròpia energia mental i física es pot aplicar a tots els aspectes de la vida. Per tant, cadascú ha de trobar la manera d’aplicar ho a tots els aspectes de la seva propia vida.
Des del punt de vista intel·lectual, en totes les nostres lluites, s’hauria de determinar primer quin és l’objectiu a assolir; amb la atenció necessaria, l’observació, les forces a considerar, la capacitat d’avaluació i la creativitat que es poden aplicar seguint aquests principis. Si no hi ha un objectiu clar, no es pot aplicar el principi.
Des del punt de vista moral, abans de la lluita, s’hauria de determinar mentalment el que està bé i el que està malament. Però només el coneixement del bé i del mal no és suficient. Preparar se per voler fer el bé i no voler fer el mal forma part del desenvolupament moral. La voluntat i els hàbits per actuar bé s´han de treballar i s´han de desenvolupar contínuament també aplicant els principis. L’entrenament de bons hàbits (rituals) enforteix l’acció correcta. Les millors intencions per rebutjar el mal poden fracassar quan no s’acostuma a actuar així.
A nivell social, en un grup és suficient amb només una persona amb intencions egoistes per generar conflictes i dificultar l’aplicació del principi . Per tant, s’ha d’evitar l’egoisme i s’ha d’actuar basant-se en l’ajuda mútua i les mútues concessions. D’aquesta manera es crea harmonia i s’eviten o resolen els conflictes d’una manera natural. Aconseguir una societat equilibrada es el resultat al que es pot aspirar mitjançant la practica d´aquest principi.
L’aplicació del principi Seiryoku Zenyo Jita Kyoei també és possible a les interaccions socials. La fúria, la ràbia i l’odi malmeten energia, a més de provocar decepcions, greuges i disputes. Per tant, no són estats d’ànim d’acord amb el principi. El principi pot ser fonamental per resoldre tot tipus de qüestions, sobretot morals. L’energia de la fúria i la ira es poden canalitzar millor per tractar de veure el que és correcte i no desviar se del camí.
Liderar-se cada dia segons el principi converteix l’individu i la societat en una unitat harmònica. Per tant, exigeix-te molt i sigues generós amb els altres.
Willem Visser , 8ê dan judo IJF
Executive coach, Strategic Adviser, International Lecturer
“A través dels principis Seiryoku Zenyo i Jita Kyoei, la societat pot desenvolupar-se i millorar d’una forma harmònica i natural. I com a membres de la societat podrem aconseguir els nostres anhels. «.
Jigoro Kano, fundador del Judo
Amb agraïment a tots els meus mestres, especialistes, companys i especialment a tots els judokes a qui he tingut la oportunitat de ensenyar i entrenar.
Fonts i professionals que m´han inspirat:
Van der Horst, Cobben, Abe, Saitoh, Yamashita, Uemura, Sugawara, Murata, Hosokawa, Komata, Takahashi, Nakamura, Kasuga, Kawashima, Kariya, Brousse, Besson, Rougé, Ruska, Geesink, de Cree, Barta, Vachun, Viser, Lascau, McConnell, Snijders, Sins, Hoogendijk, Boersma, Odinot, van Dijk, Klok and many others.
Llibres: Mind over Muscle compiled by prof. Naoki Murata; Jigoro Kano and the Kodokan, an innovative response to modernisation;
Traducció: Ferran Agúndez
