Aquest article de Willem Visser – 8è Dan de Judo IJF, assessor executiu i consultor d’estratègia- sobre el judo i específicament del randori el del kata, és la primera publicació de la sèrie d’articles que publicarem periòdicament al bloc de Judo management. Estem molt satisfets de poder comptar de la seva àmplia experiència i coneixements com a nou membre de l’Advisory Council de Judo Management.
El judo és entre altres coses un esport, un joc, un sistema d’educació física, un sistema per al desenvolupament físic i mental, un sistema d’autodefensa, una activitat cultural, una filosofia, una actitud, una forma de vida. La seqüència d‟aquesta enumeració depèn entre altres coses, de l´edat, l´habilitat, l´interès, l´etapa de desenvolupament i l´etapa de vida del judoka. I, per descomptat, més circumstàncies, valors personals i competències afegides a aquesta llista, que deixo al lector d’aquest article.
En aquest article no entraré a la història del judo, perquè el professor Murata, el doctor Brousse, el doctor Cadot i el professor de Cree entre d’altres, ho poden descriure molt millor. Aquest article pretén contribuir a la comprensió mitjançant l’intercanvi d’opinions sobre la importància del randori i el kata.
KATA
En un article publicat anteriorment sobre Judo Kodokan, em vaig referir a l’interès pel kata. L’interès excessiu pel kata amenaça d’eclipsar el fenomen més bell del judo: el randori.
És important tenir en compte que el judo pot existir sense el kata però no pot existir sense el randori.
No estic en absolut en contra del kata i per això enumeraré a continuació una sèrie de valors que transmet el kata.
En molts articles científics es poden trobar definicions sobre l’activitat física i l’esport (més endavant en aquest article esmentaré algunes definicions) i sobre la base d’aquestes definicions és possible interpretar randori i shiai (competició); interpretar el kata basant-se en aquestes definicions és més difícil.
Tanmateix, en una investigació científica publicada de la Universitat d’Hamburg a Alemanya,el Dr Horst Tiwald, distingeix tres formes del moviment humà.
a. Moviment simple, orientat a resultats; En aquesta forma de moviment, les habilitats motores són relativament simples, tant tècnicament com condicionalment (caminar, córrer, nedar, etc.). Millorar la percepció, l’anàlisi i l’acció situacional certament no és de la importància més gran.
b. Moviment orientat al desgast; les habilitats tècniques són molt més importants que en un simple moviment orientat a resultats; cal comptar amb una condició física adequada. (Gimnàstica, patinatge artístic). Com en el simple moviment orientat a resultats, la millora de la percepció, l’anàlisi i l’acció situacional tampoc no són de gran importància. No hi ha situacions inesperades amb canvis ràpids i els altres participants no ens condicionen o limiten.
c. Moviments complexos orientats a resultats; en aquesta forma de moviment és imprescindible la tècnica, la condició física, l’observació, l’anàlisi ràpida, la decisió i la implementació de la tècnica i respondre ràpidament i adequadament a situacions constantment. Imprevistes i canviants (i sovint limitades per l’oponent, el temps i l’espai). qui podríem incloure moltes pràctiques esportives i arts marcials; a les arts marcials, com el judo, el temps i l’espai són els més limitats.
(Sportwissenschaft und Sportpraxis, Band 38, Psycho-Training im Kampf- und Budo-Sport, Horst Tiwald. ISSN 0342-457X)
El kata es podria situar a l’apartat b. Moviment orientat al desgast
Una de les característiques del kata és que les tècniques que s´executen han de ser la forma bàsica de moviments pautats. En cert sentit, la base del kata és una «especificació teòrica» d’atac i de defensa. L’ètica, l’estètica, la mecànica i la lògica són parts de kata, així com a randori i shiai (moviments complexos orientats a resultats).
Kata no és una demostració de tècniques separades; kata és una forma plàstica amb una «visió pròpia». Amb «visió pròpia» es vol dir que el kata és realitzat per tori i uke. Tori i uke, que han d’estar al mateix nivell quant a tècnica i actitud, en què l’harmonia i el ritme són molt importants. Hi ha d’haver harmonia en el propi ritme i els ritmes de tori i uke han d’estar alineats. Aquesta harmonia en el propi ritme i la coherència en els ritmes de tori i uke formen la “visió pròpia”. La forma bàsica dels moviments pautats no es pot veure afectada, perquè les definicions d’ètica, estètica, mecànica i lògica no varien.
Armoníc significa que no és violent, que és fàcil, elegant i fluid; per al kata, això significa que cal evitar les «accions brusques i ferotges», ja que això condueix a la pèrdua d’energia (en contra dels principis del judo). El ritme és el canvi harmoniós lliure de tensió i amb relaxació.
La respiració influeix en el ritme; la respiració regula el ritme; els qui controlen la respiració: controlen els moviments, l’equilibri, la postura i l’actitud mental.
Al kata, igual que en tota pràctica del Judo:
“Tot ha de comportar la màxima eficàcia i el benefici mutu”
El kata al judo és la pràctica i/o execució harmònica i rítmica de les formes bàsiques, fixes, de les tècniques de judo realitzades en conjunt per tori i uke, fonamentades en els fets teòrics d’atac i defensa.
Els diferents kates reprodueixen moviments bàsics, com ara principis de projeccions, control, defensa, flexibilitat, equilibri i fins i tot principis del cosmos.
La pràctica del Kata és un exercici excel·lent en molts sentits.
Com a intermezzo vull introduir una idea sobre el desenvolupament del judoka que potser pot ser important a l’hora de redactar els requisits de graduació:
– En el període kyu: aprenentatge de tècniques bàsiques com nage waza, ne waza i… RANDORI.
– El període del 1er, 2on i 3er dan és un període de desenvolupament de tokui waza i… RANDORI.
– El període de 4t i 5è dan és el període d’aprofundiment. Coneixement, estil i pràctica de, entre altres coses, kata; també estudiant el què, el com i el perquè.
– Del 6è dan en endavant és el període d’estudi de l’essència del judo a la vida ia la vida d’un judoka.
El judo és un fenomen o forma d´educació i desenvolupament físic i mental, una forma de posició i moviment. La posició i el moviment signifiquen molt més que eficiència; la cura de lestil i el respecte cerimonial han de tenir un lloc destacat.
El Campió Olímpic Mr. Anton Geesink va utilitzar una definició molt apropiada:
«Si vols ser un campió, t’has de mostrar com un campió!»
Molts altres campions olímpics com Ruska, Saitoh, Yamashita, Douillet, Huizinga són molt bons exemples en termes d’aquesta expressió.
Durant els exàmens cal respectar el ritual i mantenir l’elegància. L’estil i el ritual aporten dignitat i tranquil·litat.
Si la saviesa arriba quan és massa tard, aleshores la saviesa és inútil.
El pròxim article: Judo, la importància del randori i el kata (2) RANDORI
Willem Visser
Assessor executiu, Consultor d’estratègia i ponent internacional, 8è Dan Judo IJF
Amb agrïment cap a tots els meus professors, especialistes, col·legues i especialment a tots els judokes que he pogut acompanyar i entrenar.
Fonts i altres professionals:
Van der Horst, Cobben, Abe, Saitoh, Yamashita, Uemura, Sugawara, Murata, Hosokawa, Komata, Takahashi, Nakamura, Kasuga, Kawashima, Kariya, Brousse, Besson, Rougé, Ruska, Geesink, de Cree, Barta, Vachun, Viser, Lascau, McConnell, Snijders, Sins, Hoogendijk, Boersma, Odinot, van Dijk, Klok, Agúndez, Landsberg, Covey, de Waal, DeCaluwe, Drucker, Franzen, Goldratt, Hammer, Kets de Vries, Kotler, Mastenbroek, Mintzberg, Peters, Porter, Quinn, ten Bos, Trompenaars, Vinke, Weggeman, Wissema i altres.
Traducció Ferran Agúndez
